Aquesta és la cursa que té la distància més curta de quantes es fan a Barcelona. Se surt a la Travessera de Les Corts, a l’alçada del carrer Vilamur; es va en direcció a L’Hospitalet -per entendre’ns- , es gira en rodó a l’arribar al carrer Vallespir per tornar per la mateixa Travessera i anar al carrer Numància, on es gira també i es retorna fins a la sortida. Haurem fet 500 metres. Passant la línia farem una segona volta i completarem el quilòmetre de què consta la cursa.

No cal dir que abans de sortir haurem escalfat una bona estona (més que en cap altra cursa), i en fer-ho ens cridarà atenció un arbre que hi ha a l’esquerra de l’arc de plàstic vermell que serveix de punt de sortida i arribada.

                      Pi de la Travessera de Les Corts 

L’arbre és, ni més ni menys, el centenari Pi de la Travessera, una autèntica icona del barri de Les Corts, testimoni de molts avatars, i de contemplar les corrues de culers que es dirigeixen al Camp Nou els diumenges (i ara també molts dimarts o dimecres), o dels seus pares i avis quan entraven a l’antic Camp de Les Corts fa varies dècades, la qual porta d’entrada al recinte estava situada a tocar del Pi, on ara hi ha un bloc de pisos anomenat popularment "la Colmena".

D’una alçada de 13 metres, es diu que està aquí des de 1893 i està considerat com un arbre d’interès local. Aquest pi, i una palmera que també veurem cent metres més enllà quan girem- es van conservar en el mateix lloc on estaven quan, fa uns quaranta anys, es va eixamplar la Travessera.

Sortirem doncs, tenint el pi a la nostra esquerra, i el començament del carrer Vlilamur a la dreta. A vegades, els noms dels carrers estan relacionats amb el lloc on estan i aporten informació sobre l’indret que pot resultar interessant. No és el cas. O em sembla a mi que no ho és: Vilamur és el nom d’un petit poble del Pallars Sobirà, que té un antic castell que va ser seu d’un vescomtat de l’edat mitjana.

El topònim de Les Corts es diu que prové del llatí i significa "terreny de cases rurals" (masies). També hi ha qui diu que s’anomena així, no tant per les cases, sinó per les corts (els corrals) que hi havia en els masos. Durant segles, i fins l’any 1836, el terme va pertànyer al poble de Sarrià. A finals del segle XIX va ser agregat a Barcelona, i no va ser fins a les primeries del XX que no va deixar de ser una zona rural. Travessera, per altra banda, és el nom que se li dóna a un camí que travessa un poble.

Farem uns cent metres, fins al carrer Vallespir, on girarem 360 graus. El nom recorda la comarca de la Catalunya Nord del sud de França. Com a curiositat, aquest és un carrer que va ser el primer on es va poder tornar a ballar sardanes els anys cinquanta, després que fossin abolides en acabar la guerra l’any 39.

Escola Duran i Bas. Antic Can Gasparó Any 1960

Rodejant la palmera girarem per tornar pel lateral de la Travessera, al costat d’una mena de petita illa que separa els dos sentits del transit, i a tocar de l’escola pública Duran i Bas a la dreta, que ocupa l’espai de la que fou la torre-masia Can Gasparó de la finca de la família Cuyàs -una saga que vivia a les Corts des del XVII i van mantenir la propietat fins els anys quaranta del passat segle- que s’estenia fins el que és ara el Parc de les Infantes que hi ha al darrere de l’escola.

El Grup Escolar Duran i Bas és una de les escoles més antigues de Les Corts: l’edifici actual és dels anys setanta, però abans ja existia, quan Can Gasparó va passar a ser l'any 1934 una escola amb el nom actual. Un nom posat en honor d’un catedràtic de dret del segle XIX, Manuel Duran i Bas, molt estimat pels seus alumnes perquè, entre altres coses, no utilitzava mai llibres de text. Es va fer polític i va arribar a ministre el 1889. Va durar molt poc: defensava les institucions catalanes i el dret foral català a Madrid i al cap de quatre mesos va dimitir.

Ladislau Kubala

En arribar de nou a l’alçada del Pi s’haurà acabat el lateral i seguirem fins al carrer Numància per la dreta de la calçada. Passada l’escola, hi ha un complex d’habitatges que ocupen el lloc del mític camp de Les Corts, aquell terreny de joc del F.C. Barcelona anterior a l’actual Camp Nou. Al grup de cases li diuen  “La Colmena” i no els falta raó. Una curiositat: en una d’aquestes cases hi va viure el jugador Ladislau Kubala els darrers anys de la seva vida (va morir l’any 2002). Ell, cal recordar-ho, va ser qui va fer petit el camp de Les Corts, i en el seu honor hi ha un passatge en l’interior del complex que duu el seu nom. Honor minso, s’ha de dir, tenint en compte el que va significar per a la ciutat i el Barça, aquest hongarès que va revolucionar el futbol amb la seva arribada.

A Numància girarem -també 360 graus com a Vallespir- per retornar al punt de sortida. No cal dir que el nom del carrer, tan a prop de l’entorn del futbol del Barça, no està posat per fer-los la guitza als barcelonistes fent-los-hi recordar que el primer partit de l’era Guardiola el van perdre contra un equip que duu aquest nom. Es diu així perquè recorda el d’una ciutat soriana desapareguda, famosa per la seva resistència “numantina” a Roma, al segle II.

Al retornar, passarem el carrer de 

             Joan Gamper en un cromo de l'època

Joan Gamper, el que fou el fundador de FC. Barcelona. Un dels pocs personatges relacionats amb l’esport als que se li ha posat un nom de carrer a Barcelona. D’en Gamper se’n sap moltes coses. Potser una no gaire coneguda és que, a més a més de bon futbolista -va marcar un munt de gols – era també un bon atleta. L’any 1899 va participar en una cursa de 800 metres que havia organitzat ell mateix; es va fer al voltants de l’Hotel Casanovas, a prop del que ara és l’Hospital de Sant Pau, i va quedar segon.

I seguint per la Travessera, tot seguit arribarem de nou al punt de sortida, sota l’arc vermell. Haurem fet 500 metres de la cursa; tornarem a fer una altra volta, de ben segur més ràpida que la primera i acabarem el Km de Les Corts traient el fetge per la boca, comprovant, una vegada més, que és igual la distància que facis, mil metres o una marató: córrer et deixa fet pols.

-------o-------

Miquel Pucurull

pucurullfontova@yahoo.es